dilluns, 4 de febrer del 2019

Núria, festera feminista


En les festes de moros i cristians d’Alcoi, tradicionalment, les dones només poden eixir amb un tratge diferent a l’oficial en els “boatos” o bé al final de cada filà, acompanyant la gent més menuda.
Fa 22 anys, per tal d’eixir en la festa, Núria Martínez, una jove de la filà dels Alcodians, va desobeir les normes que la regien. En 1995, aquesta festera va demanar autorització per a eixir juntament amb els homes i va obtindre 32 vots a favor i 20 en contra. Per això, en l’entrada cristiana, Núria va acompanyar els seus companys vestida amb el trage masculí de la filà, amb la seua capa, el casc i una arma al muscle. La festera, segons va dir després, va haver de fer front a la inseguretat, l’emoció i els nervis, va dir que no li havia resultat fàcil arribar a aquella situació i que en els dies anteriors havia patit moltes pressions per part de familiars i amics. A més, va rebre moltes crítiques de la gent més conservadora del seu poble. Un fester de la filà es va queixar perquè aquell any a penes els havien fet fotos, perquè Núria havia atret l’atenció de les càmeres. Quan va acabar l’entrada cristiana, la jove no tenia ganes de parlar sobre la seua experiència, preferia que la seua història no haguera tingut tant de rebombori: “No sóc cap heroïna, faig açò perquè m’agraden les festes i les vull gaudir”.
Un dia, a la porta de la seua filà, Núria va haver d’enfrontar-se al menyspreu d’una part dels seus companys. Quan entrava al local amb unes amigues, en veure-la, un grup de festers va abandonar la seu. I uns dies després, el primer tro, el principal càrrec en una filà, va dimitir com a protesta.
Encara que a Alcoi encara li falta molt per gaudir d’una celebració festiva amb igualtat plena entre homes i dones, en els últims anys s’han produït molts avanços perquè les dones s’integren plenament en la festa. Bona part d’aquest moviment cada volta més ampli és degut al gest i la valentia de Núria Martínez, una autèntica pionera en la lluita pels drets de les dones en la festa de moros i cristians.

València, 4 de febrer del 2019
Mar Miralles Lozano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...