dilluns, 4 de febrer del 2019

Wisława Szymborska


          

Wisława Szymborska, BIO.

Wisława Szymborska, (1923-2012)
VIDA PERSONAL
Va ser una poeta polonesa que va guanyar el premi nobel de literatura, és reconeguda per haver escrit poesia filosòfica amb un llenguatge comprensible per a qualsevol persona per la seua senzillesa.
En 1931, la seva família es va traslladar a Cracòvia, on realitzà els estudis.
Durant la Segona Guerra Mundial treballà en la Companyia de Ferrocarrils per por a ser obligada a anar a un camp de treball a Alemanya.
Després, va començar amb el seus estudis de polonès a la universitat, (càrrec que no va acabar per problemes econòmics) i es sentí influenciada per l'obra de Czesław Miłosz, un professor de la universitat que va guanyar un premi de literatura.

POESIA, COM ÉS?
La seva poesia és filosòfica, amb un llenguatge quasi col·loquial i sense utilitzar l'èmfasi. Expressa amb claredat l'odi, l'estupidesa, el terror i la tortura en la descripció d'un món constituït per horrors i sofriments, en un to en el qual barreja humor i ironia
Com ja he dit, la seva poesia és filosòfica, però aquesta no pretén contestar a les preguntes que és fan en els escrits sinó demostrar l’horror de l’existència. Com per exemple mostra en aquest escrit:

Aleshores, el seu pensament filosòfic es reflecteix en els seus poemes i creu que l'ésser humà és filosòfic des de sempre per la seua capacitat de sorprendre i de formular preguntes generals i que es deu estimar els éssers humans, no a la humanitat.
També, deia que no volia que li feren cap biografia perquè en els seus poemes ja hi havia molta informació d’ella.

POEMES PASSATS AL VALENCIÀ

                   

POEMES I COMENTARI D’AQUESTOS
 
Abans, podia semblar, que el punt de vista de la dona predominara sobre el punt de vista de l’home.
La poesia, la literatura en general, permet parlar d’un text que abarque el punt de vista a soles dels homes, a soles de les dones, o mirant el punt de vista de dones i homes i que expliquen l’experiència humana.
Aquesta poeta, parla del món sencer i aconsegueix explicar la vida de tot el món. Així que, el poema “Roba” descriu la visita a una metgessa, a un metge, que totes les persones hem fet. Escriu d’una manera perquè tots els que llegim els seus poemes ens puguem sentir identificats perquè descriu una experiència que pot compartir i afectar a tota la població.

Deien,que la forma de la poesia al ser tan delicada i mesurada no admet innovacions ni llibertats quan es mostren les experiències que es refereixen als dos sexes que a algunes persones podrien resultar roïnes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...